EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 1 de novembre del 2011

BOUQUINISTES


(Les bouquinistes, quadre original d'Edouard Cortes)

Publicat per Calpurni a les 23:26
Etiquetes de comentaris: , , , ,

2 han deixat la seua empremta:

Violant d'Atarca ha dit...

i la meva nostàlgia per les anònimes mirades que van acollir en el passat i que ja mai podran retrobar...
Endinsar les ninetes dels ulls per les polsoses postades d'una llibreria de vell o acaronar amb la punta dels dits el llom del bells vells amics que reposen els uns al costat dels altres en les parades a l'aire lliure és quelcom romàntic i màgic que em trasbalsa els sentits... deu ser que em falta un llum, però és així...

2 de novembre del 2011, a les 0:36
Calpurni ha dit...

Acaronar els llibres ens fa sentir coses màgiques com tu ben dius.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.

4 de novembre del 2011, a les 19:37

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)