EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 18 de novembre del 2011

RODA DE VEUS ENCALLADES ALS ESCULLS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
I

Al final,
un silenci de tots
es va endur el nom
i tot allò que obria.

II

Perquè buscava la set
vaig beure'm el desig salobre
que a canvi m'oferies.

III

Mulle el dit
al ventre blavíssim de la mar.
Xop de gana,
l'enlaire ardent, ensangonat...
D'on vindrà l'atzar?

Carles Vicent Siscar i Vicens
Carn Endins
Poesia 3i4
Més sobre l'autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada