EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 11 de novembre de 2011

JAUME BRU I VIDAL

(Jaume Bru i Vidal l'any 1990)
Quan vaig començar a escriure aquest blog vaig retre homenatge al poeta valencià Jaume Bru i Vidal amb aquestes paraules:
"Ací deixe un poema de Jaume Bru i Vidal. És el meu homenatge al que va ser professor meu allà pels anys 73-74 del segle passat a la Filial de l’institut “Lluís Vives”, a Godella. Ell va despertar en mi l’amor per l’art. Aleshores no el coneixia com a poeta, només era Don Santiago, professor d’Història d’Art (i director de la Filial). De les seues classes recorde les seues petites mans escrivint a la pissarra. Potser jo ja intuïa la poesia entre el seus dits."
Hui fa onze anys que ens va deixar. De nou vull recordar-lo amb un dels seus poemes:

HOME, TU QUEDARÀS

HOME, tu quedaràs com queda aquella
pedra oblidada a vora del camí,
veuràs passar les llunes i les ombres
i els sols i els dies clars i els corbs i els vidres.

I restaràs tot sol, sol entre els hòmens,
entre els altres com tu, que també viuen
ben sols, encar que diuen companyia.

I tu seràs alhora herba o empremta,
o pols d'aquell camí que tots calciguen,
o tija assedegada, o arrel morta.

Es inútil que escapes de la terra.
Escapar? Com i a on? Ets, acàs, aire?

Eternament, clavat, sens tu saber-ho
veuràs que la llum passa.

Jaume Bru i Vidal
Home Endins (Antologia poètica)
Consell Valencià de Cultura, 1999
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Un homenatge que podríem fer extensiu a tots aquells que han deixat petjada en nosaltres i que ens han situat a l'inici del camí que ara seguim.
El poema que has seleccionat m'agrada molt. Me l'emporte, amb el teu permís.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

M'ha agrada't molt el poema que has triat com a homenatge al teu mestre, els i les que ens movem en aquest món de xiquets/es, aspirem a fer les coses ben fetes per deixar un bon record, després d'haver fet camí plegats durant un temps...Humilment he de confessar, que m'han dedicat alguns poemes també...
Bon diumenge,
M. Roser

Calpurni ha dit...

La influència dels mestres, mai ben ponderada!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada