(Imatge presa d´ací) |
i enrere deixa el cuirassat
del Records de plom i de vesc
perquè l'Oceà l'engolesca,
es lliura a l'obert de la vida
tal com l'ocell es lliura al vol.
Elies Barberà
Zoo
Bromera Poesia, 2006
Més sobre l'autor, ací
(Imatge presa d´ací) |
5 han deixat la seua empremta:
La imatge d'amollar amarres i buscar nous destins en llibertat, sempre tan poètica.
Ben bé així.
Un poema ben intens!
Salutacions Jesús! Deixo poquets poquets comentaris però et llegeixo ben sovint!
Hem de soltar amarres, si volem que la barca de la nostra vida salpi horitzons enllà...sempre lliures com els ocells quan volen.
Petons,
M. Roser
Com la Fanal blau, et llegeixo sovint però no deixo comentari, el poema d'avui m'ha fet pensar... és ben cert això, les càrregues se'ns fan tan feixugues que ens mantenen immòbils i clavats, no podem ser lliures si no som capaços de deixar enrere aquests llasts
Gràcies a tots per la visita i pels comentaris.
És veritat que de vegades cal soltar amarres. La vida ens encaixa molt.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada