EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 5 d’abril de 2012

CONTINUÏTAT


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
            que deixe enrere,
cada record
            que m’envaeix ara,
cada somni
            que m’arrecera,
cada eco
            que retruny…
pneumàticament
els respire
i els convertisc
en camps d’alfàbega.

de Suaument pel corrent del temps
XXXII Premi Picassent de Poesia Cristòfor Aguado i Medina, 2010

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un bon exercici nostàlgic, agafar les imatges, els records, els somnis...i no deixar-los perdre, reconvertir-los(metafòricament) en què? En una manifestació de natura, en camps d'olorosa alfàbrega...Una solució d'ecologia emocional!

Calpurni ha dit...

M'agrada açò de "solució ecològica emocional". No ho havia vist des d'eixe punt de vista, M. Roser.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada