 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
que deixe enrere,
cada record
que m’envaeix ara,
cada somni
cada somni
que m’arrecera,
cada eco
que retruny…
pneumàticament
els respire
i els convertisc
en camps d’alfàbega.
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un bon exercici nostàlgic, agafar les imatges, els records, els somnis...i no deixar-los perdre, reconvertir-los(metafòricament) en què? En una manifestació de natura, en camps d'olorosa alfàbrega...Una solució d'ecologia emocional!
M'agrada açò de "solució ecològica emocional". No ho havia vist des d'eixe punt de vista, M. Roser.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada