EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 11 d’abril de 2012

L'ESCAPADA


(Imatge presa d'ací)
Tornar tots els rebuts.
Donar de baixa el llum, el gas i l'aigua.
Buidar el compte corrent i cancel·lar-lo.
Regalar el cotxe a un lladre.
Llençar a l'abocador
els electrodomèstics.
Instal·lar un pany amb forrellat
a la porta de casa.

Quedar-se immòbil,
respirar lentament.

Dissoldre's mica en mica en l’aire.

Esdevenir la brisa que amb prou feines
passa, lliscant, i t'esborrona
la pell.
  Sadurní Vergés i Vilella
Poema finalista al IX Certamen de Poesia Breu de l'Esplai d'Olot, 2009

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

A mi aquesta imatge d'algú que es va difuminant, trobo que s'identifica molt amb les paraules, que semblen d'algú que ja no espera res, només formar part de la boira...
Bon cap de setmana.

Calpurni ha dit...

A mi m'agrada molt la imatge de quedar-se immòbil i anar dissolvent-se a poc a poc, és molt expressiva. Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia

Publica un comentari a l'entrada