 |
| (Imatge presa d'ací) |
Tornar tots
els rebuts.
Donar de
baixa el llum, el gas i l'aigua.
Buidar el
compte corrent i cancel·lar-lo.
Regalar el
cotxe a un lladre.
Llençar a
l'abocador
els
electrodomèstics.
Instal·lar un
pany amb forrellat
a la porta de
casa.
Quedar-se
immòbil,
respirar
lentament.
Dissoldre's
mica en mica en l’aire.
Esdevenir la
brisa que amb prou feines
passa,
lliscant, i t'esborrona
la pell.
Sadurní
Vergés i Vilella
Poema finalista al IX Certamen de Poesia Breu de l'Esplai d'Olot, 2009
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
A mi aquesta imatge d'algú que es va difuminant, trobo que s'identifica molt amb les paraules, que semblen d'algú que ja no espera res, només formar part de la boira...
Bon cap de setmana.
A mi m'agrada molt la imatge de quedar-se immòbil i anar dissolvent-se a poc a poc, és molt expressiva. Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia
Publica un comentari a l'entrada