EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 23 d’abril del 2012

PAISATGE

(Imatge presa d'ací)
Faré d'aquesta casa
desolada una veu.

D'aquest incendi fosc
un aixopluc de cendra.

Rams de pluja adormida
d'aquest salze silent.

D'aquest pou ple de son
una torre profunda.
Eduard J. Verger
Com si morís
Gregal llibres, 1986
Més sobre l'autor, ací i ací

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Està bé que de les coses més o menys negatives, aprenem a treuren coses positives...El paisatge, aleshores, serà més amable...

Anònim ha dit...

Al cap i a la fi tot és renàixer de les cendres per tirar endavant. D'allò negatiu que ens ocorre sempre podem traure lliçons o crear del no res alguna cosa trascendental per nosaltres.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

I de mots inconnexos
unes estrofes vitals i optimistes

salut

Calpurni ha dit...

Gràcies a tots tres pels comentaris.
Teniu raó, de tot cal aconseguir el milor.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada