 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
El poeta lluita contra tot tipus d'opressió: primer la de l'home contra l'home i l'opressió del seu pensament pels dogmes religiosos, filosòfics o socials. Lluita per a que l’home aconseguisca definitivament un coneixement de si mateix i de l'univers. No es pot concloure d'això que el poeta vulga posar la seva poesia al servei de l'acció política, fins i tot revolucionària. No obstant això, la seva qualitat de poeta, el converteix en un revolucionari que ha de lluitar en tots els fronts: en el de la poesia pels mitjans que a aquesta li són propis i en el terreny de l'acció social sense mai interferir els dos camps d'acció, sota pena de confondre els dos termes i per tant deixar de ser poeta, és a dir, revolucionari.
Benjamin Péret
La deshonra dels poetes,
el surrealisme en la poesia portuguesa
Ed. Frenesi, 2002
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Interessant reflexió la d'aquest poeta que no coneixia. Li seguirem la pista...
Salut!
Però si és minoritaria tan és, els que la gaudeixen no necessiten més que l'escrit.
Jesús, em recomanes un llibre? Entra al meu bloc i sabràs perquè t'ho dic. Gràcies.
Bons dies!
Qalsevol poema pot iniciar una revolució (per xicoteta que aquesta siga).
Gràcies pels comentaris.
(Gemma,ja hi vaig)
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada