El següent poema amb data fa referència a les eleccions presidencials franceses d'abril de 2002 que guanyaren en primera votació Jacques Chirac i l'ultradretà Jean-Merie Le Pen. L'autor, el poeta i filòsof anarquista francés Yannis Youlountas, en un nota indica que aquest poema va ser cantat pels manifestants de l'1 de maig de 2002 amb la melodia de Nuit de Brouillard. Què passarà demà en França?
El fum d'un cigarret enfosqueix el recompte...
Apareix un ciclop, acollit per la vergonya:
El ciutadà camaleó ha triat la carronya,
Temorós. La República és cega.
Tornem a la foguera, la censura i la caça
de les persones, els escuts, la tonsura i el gas!
I la vesícula biliar a terra, i d’Orange a Dachau,
De nou les cartes, de nou els feixistes.
La flama en metàstasi i la fulla de roure
Es propaguen i s’abrasen, i els bojos es deslliguen:
Cada cadena ampliada dels frenètics guanyadors
Esdevé ardent sota el foc mediàtic.
Els udols odiosos dels feliços licantrops
Apareix un ciclop, acollit per la vergonya:
El ciutadà camaleó ha triat la carronya,
Temorós. La República és cega.
Tornem a la foguera, la censura i la caça
de les persones, els escuts, la tonsura i el gas!
I la vesícula biliar a terra, i d’Orange a Dachau,
De nou les cartes, de nou els feixistes.
La flama en metàstasi i la fulla de roure
Es propaguen i s’abrasen, i els bojos es deslliguen:
Cada cadena ampliada dels frenètics guanyadors
Esdevé ardent sota el foc mediàtic.
Els udols odiosos dels feliços licantrops
I els seus ullals verinosos amb verí misantrop
Semblen mesquins, frustrats, envejosos,
En l’arlequí vot que ha lliurat la terra als llops.
Qui és el rei a la terra dels cecs avergonyits?
L’impostor odiat que atrau els nacionals?
El fals republicà podrà un dia colpejar
Semblen mesquins, frustrats, envejosos,
En l’arlequí vot que ha lliurat la terra als llops.
Qui és el rei a la terra dels cecs avergonyits?
L’impostor odiat que atrau els nacionals?
El fals republicà podrà un dia colpejar
Els nostres germans africans o germanes emancipades?
En contra dels seus projectes foscos i la seua ràbia opalina,
Hi ha una vella vacuna, una Pen-icil·lina?
I si ja és tard, si més no un antídot
Per salvar els bastards de la seua raça empal·lidida?
La tristesa amenaça l’amor i la llibertat,
I en la rosassa la febre espera en les altures
En contra dels seus projectes foscos i la seua ràbia opalina,
Hi ha una vella vacuna, una Pen-icil·lina?
I si ja és tard, si més no un antídot
Per salvar els bastards de la seua raça empal·lidida?
La tristesa amenaça l’amor i la llibertat,
I en la rosassa la febre espera en les altures
L'arribada definitiva de la llei fonamentalista
Que regularà l'ordre íntim afermant-se en Crist.
Exorcisme i penitència aviven els esperits.
El carrer resistint, expressant el seu menyspreu.
Aquesta nit, França en Pen escriu el seu camí,
Amb un gran F-odi i l’afront de la paraula "ranci".
Que regularà l'ordre íntim afermant-se en Crist.
Exorcisme i penitència aviven els esperits.
El carrer resistint, expressant el seu menyspreu.
Aquesta nit, França en Pen escriu el seu camí,
Amb un gran F-odi i l’afront de la paraula "ranci".
(Traducció del francés feta per mi)
Yannis Youlountas
Poémes ignobles
Editions La Gouttière, 2005
21 AVRIL 2002, SOIR DE PEN
La fumée d'une dope embrume le décompte...
Apparaît un cyclope, accueilli dans la honte:
Le citoyen zappeur a choisi la charogne,
Jouant à se faire peur. La République est borgne.
Revoilà le bûcher, la censure et la chasse
A l'humain, les boucliers, la tonsure et le gaz!
Et du fiel à la terre, et d'Orange à Dachau,
Revoilà les charters, revoilà les fachos.
La flamme en métastase et la feuille de chêne
Se propagent et s'embrasent, et les fous se déchaînent
Chaque chaîne étoffée de vainqueurs frénétiques
Devient autodafé sous le feu médiatique.
Les hurlements haineux des joyeux lycanthropes
Et leurs crocs vénéneux au poison misanthrope
Rassemblent les mesquins, les frustrés, les jaloux,
Dans le vote arlequin livrant la terre aux loups.
Qui est roi au pays des aveugles penauds?
Quel imposteur haï séduit les nationaux?
Quel faux républicain pourrait un jour frapper
Nos frères africains ou sœurs émancipées?
Contre ses bruns desseins et sa rage opaline,
Y a-t-il un vieux vaccin, une Pen-icilline?
Et s'il est déjà tard, au moins un antidote
Pour sauver les bâtards de sa race pâlotte?
Le peine à-jouir menace amour et liberté,
Et la fièvre en rosace espère en sa montée
L'avènement ultime où la loi intégriste
Réglera l'ordre intime en s'affirmant du Christ.
Hantise et pénitence animent les esprits.
La rue en résistance exprime son mépris.
Ce soir, la France en Pen s'écrit, dans son errance,
Avec un grand F-haine et l'affront du mot «rance».
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Caram, quina força la d'aquest poema.
Els budfats poetes titafredes catalans en podrien aprendre.
Sí que té força el poema, Olga. És el que té ser un poeta anarquista. Hi ha una continuació que publicaré el 5 de maig referint-se a la segona volta que guanyà Chirac.
Salut i les coses clares!
Publica un comentari a l'entrada