POEMA AMB DATA (XII): PRIMER DIA DE JULIOL



(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PRIMER DIA DE JULIOL

AQUELL blanc del paisatge se te n'entrà pels ulls

i et deixà a les pupil·les la tarda retratada

com una miniatura. Les parpelles et feien

un conjunt de marcs d'èban als ulls. La teua cara

robà foc a les roses i a les galtes tremoloses

tornà més roig el foc que a les roses robava.

La seda dels teus dits, colpejant el teclat

dels teus cabells de coure, fingia una sonata

d'eurítmiques cadències. Ens arribava un càntic

afuat i metàl·lic de propera campana.

(Campana del Calvari que, alegre i riallera,

ens portava un anunci de lligam i constància).

Els silencis guanyaven la remor de les fulles

que assajaven un himne perquè el dia acabava.

I tu només miraves.

I jo només mirava.

i vingueren les ombres

i la Lluna...i la calma.

Com immensament bella estaves aquell dia

entre les blanques pedres tan immensament blanca!

Jaume Bru i Vidal

Missatger de joventut, dins d’Antologia Poètica

Consell Valencià de Cultura, 1999

Més sobre l'autor, ací