EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 18 de novembre de 2012

CANTAR

(Oliveres amb cel groc i sol, 1889, Van Gogh)
Compañero
dale duelo a la la campana,
compañero.
Está herida la mañana,
se desangra en el ribazo
junto a chaparro y a olivo.
¡Nos la mató de un balazo
algún cazador furtivo!

Eduardo Ruíz
Agost, 1969
(Poema penjat al Café Gijón de Madrid)

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Han herido a la mañana y las campanas lloran por ella...¡Compañero!
M'ha recordat molt a Miguel Hernàndez...

Calpurni ha dit...

M. Roser, també a mi em va recordar Miguel Hernández, potser per açò l'he publicat.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada