EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 20 de novembre de 2012

FINAL!


- Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos.
La teva dictadura, la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda.
Sa Excremència!
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!


Joan Brossa
(Poema escrit el 20 de novembre de 1975)

2 han deixat la seua empremta:

Olga Xirinacs ha dit...

Final d'etapa, claveguera en paraules, poemes negres que fan l'ofici terapèutic d'exorcisme, confessió o consell psiquiàtric.
La poesia serveix a qui ho necessita.
Segons quina poesia i segons qui ho necessita.

Calpurni ha dit...

Molt bona reflexió, Olga. Si no tens cap inconvenient faré servir les teus paraules a la meua secció "Empremtes".
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada