(Picasso, La vida, 1936, Museu d'Art de Cleveland) |
Era açò i no era més.
Potser tots esperàvem una fita
que abillara l'esguard, un òscul
de misteri aclarit
per al conreu d'una ànima més alta.
Degotaven els dies, l'embranzida
del temps, sempre en augment,
brunyia la temença i ens guanyava
les guspires de seny. Perdérem
tota prova fiable
d'haver sigut millors, i els ulls tancàrem
davant les capritxoses revoltes del sentit.
Ens resta una mirada
a joc amb la desfeta.
Ivan Brull
Cantaments
Onada edicions, 2010
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Molt bonic poema. M'agrada.
Novesflors, em pregunte com serà eixa mirada final, a joc amb la desfeta.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada