 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Els dies van i vénen com les marees, estenent-se com a portes d’aquest absurd palau que és la vida. Cada una tanca la sorpresa del futur o l’agressió violenta del passat, un desordre que ens domina sempre en raó inversa a la voluntat i el desig.
Hi ha moments que són com lupes que assenyalen la minúcia d'aquest caos. I ací és on ronda la bogeria i ens sedueix a la vora de l'abisme una mena de somni innocent on tots els pensaments contribueixen a l'assoliment d’eixe vitrall que és l'ànima: domini de totes les ombres i tots els brillantors.
Hi ha moments que són com lupes que assenyalen la minúcia d'aquest caos. I ací és on ronda la bogeria i ens sedueix a la vora de l'abisme una mena de somni innocent on tots els pensaments contribueixen a l'assoliment d’eixe vitrall que és l'ànima: domini de totes les ombres i tots els brillantors.
gil t. sousa
Falso lugar
(Poema tret del blog de l'autor, traduït del portugués per mi)
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Diu bé el poeta: de l'ànima surten inferns i cels, i tot l'univers cap a la imaginació.
Gràcies pel comentari, Olga.
Aquest caos està ple de moments positius i negatius i tots provenen del mateix lloc: l'ànima.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada