POEMA AMB DATA: ENTRADA D'HIVERN

(Gàrgola de la catedral de Tarragona. Foto d'Alfredo Rico)

PAS DE figures: negre i blanc,
dames i escacs, taulers de vida i mort. Bergman.
Tota la ciutat raja d'hivern, avui,
i aquí, a la catedral, des dels cimboris, cúpules i torres,
vidriats i canals, l'aigua de pluja
es recull a les gàrgoles.

Les gàrgoles, ¿qui hi ha que les escolti?

¿I de nit? Es un so delicat,
gola grotesca no esculpida per ser oïda,
sinó pel fet funcional de compassar i comboiar les aigües.

Comencen els tambors de l’Oratori,  

un trasbals de trompetes i timbals
i de veus estentòries, abrandades.
Llisca el metall amunt, que llueix sota els focus.
L'hivern és fora, tot just ara comença
i aquest barroc brillant el surt a rebre.

Hi ha hivern a tots els cors,

és nit del vint-i-u de desembre del set.
Nadal de fred i foc alhora,
glaç i mestral, paraigües, tos, bufandes,
l'aigua que va esbandint escales venerables
carregades de fòssils i passos de gitano.
Aquí, dies antics d'una guerra passada
es van tenyir de sang.
La pau inútil.
L'hivern sonor de l’Oratori —l'altre, el de Bach, vull dir—
parla de pau inútilment
¡I fa tants anys!

No són els àngels dels Van Eyk, aquests cantors,

però les veus igualment es barregen catedral enlaire
i pugen més amunt, celestes.
Els focus del carrer fan llum taronja als vitralls baptismals.

En una pausa sento un colom que parrupa,
inquiet: li trasbalsen el son.
Ara canta un solista, ara recita.
Bach dirigeix des de l’hivern de Leipzig,
sempre és allà, ¿ho sabíeu?

Olga Xirinacs

Oratori d'Hivern (dins d'Óssa Major)

Ed. Òmicrom, 2009

Més sobre l'autora ací i ací.