 |
| (L'autòmata, Edward Hopper) |
Et vaig veure al café.
Era la primera vegada
que venies per ací.
Jo no et coneixia.
No eres client habitual.
Demanares un café sense sucre.
Quan te’l servia vaig veure als teus ulls
una mirada glaçada,
deserta.
Meditabunda,
llunyana,
perduda
en pensaments perduts
romangueres per trenta minuts.
Deixares una moneda de dos euros
al costat del tiquet
i te n’anares lentament.
Havies escrit al paper
una frase inacabada:
“Aquesta nit em...”.
Era la primera vegada
que venies per ací.
Jo no et coneixia.
No eres client habitual.
Demanares un café sense sucre.
Quan te’l servia vaig veure als teus ulls
una mirada glaçada,
deserta.
Meditabunda,
llunyana,
perduda
en pensaments perduts
romangueres per trenta minuts.
Deixares una moneda de dos euros
al costat del tiquet
i te n’anares lentament.
Havies escrit al paper
una frase inacabada:
“Aquesta nit em...”.
Entrades
6 han deixat la seua empremta:
"......vindrà a buscar el meu enamorat"
Desitjo que tingui un final feliç....!
M'agradaria desitjar a la noia un final feliç, però amb tot el que puc intuir, em sembla que no era pas el que ella pretenia...
Una manera trista d'enfrontar-se a un nou any!
Tendre i emocionant. m'agrada.
Dramàtic. Tal vegada que aquell escrit seguía amb les paraules: em vull morir?????
Que passis un bon dia
Fina
Esperem que el que quedava de dia li hagués donat la oportunitat de veure la vida d'un altre color, menys fosc.
Podria acabar així "... suïcidaré", o bé, així "...llevaré de damunt tots els tuments i seré feliç". Serà fàcil triar.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia
Publica un comentari a l'entrada