EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 17 de febrer del 2013

HE VIST LA MORT...



He vist la mort
per dintre. Duia
un infant als braços.
No tenia peus, no caminava.

Montserrat Abelló
El blat del temps
Columna, 1986
Més sobre l'autora, ací.

4 han deixat la seua empremta:

Glo.Bos.blog ha dit...

Gran, gran Abelló!

Anònim ha dit...

Una de les grans poetesses que tenim, a part de fer possible que coneguéssim a moltes poetes americanes i angleses, gràcies a les seves traduccions excelses.
Aquest poema sempre m'ha colpit en la seva brevetat demolidora.

M. Roser ha dit...

Fa anys vaig entrevistar la Montserrat una gran poetessa i una gran dóna...
Com es deu poder veure la mort per dintre i sé aquí per explicar-ho!

Calpurni ha dit...

Deu haver-se referit a eixe dolor tan gran que alguna vegada hem patit i que se semble a la mort.
Gràcies a les tres pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada