EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 28 de febrer de 2013

BAPTISME

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cada vespre torno a llegir totes les cartes 
que mai no m'has escrit i que guardo en calaixos 
transparents perquè els lladres no puguin trobar-les 
—¿com veure l'aire en l'aire, la llum en la llum?—. 
Existeixen molts passats dins el passat, moltes 
memòries que es ramifiquen com petits 
capil·lars del temps. També és record tot allò 
que no vam arribar a viure, a veure, a dir-nos, 
tot allò que se'ns va quedar adherit lleument 
al cor, com una pestanya a punt de volar. 
Mortes abans de néixer, no per això deixen 
de ser ànimes les ànimes. Ni les paraules, 
paraules. Només els va faltar l'aigua freda 
del baptisme i algú que sabés creure en elles.

Gemma Gorga
El desordre de les mans
Pagés editors,  2003
Més sobre l'autora, ací.
ACÍ podeu escoltar el poema dit per l'autora.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Llegir les cartes que mai no m'has escrit...Segur que hi trobo totes les paraules dolces que mai no m'has dit, i els records d'allò que no vam viure, però que a mi m'hauria agradat!!!

Calpurni ha dit...

Sí, quantes oportunitats perdudes i com s'enyoren!
Gràcies, M. Roser pel comentari.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada