EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

dimarts, 19 de febrer de 2013

EL GRAN FOC DELS GARBONS


(Coit 21. Imatge de Frédéric Delangle, presa d'ací)
51

Es va morir a la primera, i tots
deien si hauria mort altres vegades,
de tan rebé com va morir, com si
ho tingués assajat, cara l’espill,

com els actors i com els oradors
que verifiquen o constaten certes
actituds. Va morir a la primera,
i ho féu sense faltar-li cap detall,

amb tota dignitat iconogràfica.
Interrogada sobre antecedents,
l’esposa no pogué adduir-ne massa,

com no fos aquell dia, ja llunyà,
que en culminar un coit tingué un pantaix
i tardà en recobrar-se tres quarts d’hora. 

Vicente Andrés Estellés
 Obra completa 1. Recomane tenebres
Ed. L'Estel, València, 1972

4 han deixat la seua empremta:

zel ha dit...

El poema una joia...
Ara t'he de dir que, sense fixar-me massa en el títol he entrat pensant que deia el gran foc dels cabrons...

Glo.Bos.blog ha dit...

Genial Estellés.
Com sempre.

M. Roser ha dit...

Que curiós:"va morir tan rebé com si ho tingués assajat". Bé, la mort és el darrer acte del teatre de la vida...

Calpurni ha dit...

I és que n'hi ha gent arriscada!
Gran Estellés, sí.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada