EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 8 de febrer de 2013

RAILS I MÉS RAILS

(Fotomuntatge propi fet a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)
rails i més rails
-i més rails          
                i més rails-
(la xemeneia fa el seu nom blanc                       
                                   en marxa)

jo resto pres per la xarxa dels rails:
cor i desig com unes mans lligades

(si xiula fort            
                  penso que m'ha cridat)
-perquè enyora l'amant
i jo l'amor del cos
                i el de l'amor només de l'estimada

i ara imagino
el seu bes i el seu braç
i és sols l'agulla dels rails
                                       i la màquina

MÉS RAILS QUE VOLS D'OCELL
     LA MATINADA CLARA
 Joan Salvat-Papasseit
El poema de la rosa als llavis
Educaula, 2010

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un bonic poema, que m'ha recordat els trencs antics, els de fum
"la xemeneia fa el seu nom blanc, en marxa"...Tenien una màgia especial.
Petonets.

Joana Navarro ha dit...

Un plaer llegir-lo, Jesús. Aquest no el recordava.

M'arriba molt, especialment els darrers versos:

MÉS RAILS QUE VOLS D'OCELL
LA MATINADA CLARA

novesflors ha dit...

No recordava aquest poema. Gairebé una troballa.

Calpurni ha dit...

A mi em passa de vegades que en rellegir un llibre de poemes sembla tot nou. Això és bo.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada