LLIURAMENT PREMI POESIA VIII Edició - 2013 PREMIS TEODOR LLORENTE

L'amic i poeta Enric Sanç ha estat el guanyador de la VIII edició dels Premis Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia. L'acte de lliurament dels premis es va celebrar el dia 26 d'abril. Al seu blog El plany de les lletres ferides podeu trobar una ressenya més ampla de l'acte amb fotografies i poemes del poemari guanyador "LES HORES CONCÈNTRIQUES. -Set haikus capitals i onze temes de conversació."

Deixe ací el poema que el poeta va llegir a l'acte:

“No estic trist quan escric,
sinó que ric, i l’envellir
no m’ha donat encara el trauma
que pel que es veu, a tots ens guarda.”
GABRIEL FERRATER

                                            LA VELLESA

Els pas del temps

ens envelleix

quan a la casa

arribes i

ja ningú

t’espera, i el cos

perd el seu encant.

Potser o no,

si fa no fa,

mirem l’spill

i no ens agrada

ço que veiem.

Malgrat això

jo mai no em quede

l’alternativa...

I és que l’arruga

és vella i bella.

POEMA AMB DATA (XXXVI): LLOANÇA

(Cadàvers  de Mussolini, Petacci i altres jerarques feixistes)

29 d'abril de 1945

FILL

—¿I per què, mare, li escups a un cadàver

cap per avall, lligat pels peus

a una fusta? ¿No et fan fàstic els altres

que pengen al seu costat? ¡Ah, aquella dona,

les seues calces de macabre can-can,

i gola i boca de flors pestilentes!

No, mare, atura't: crida a la multitud

que se'n vaja. No és lament, és burla,

és joia: ¡ja s'agafen els tàvecs

als nusos de les venes! Has disparat

sobre aquell rostre, ara: mare, mare, mare!

MARE

—Sempre hem escopit sobre els cadàvers,

fill: penjats de les reixes de les finestres,

del pal de les naus, incinerats

per la Creu, esquinçats pels mastins

per un poc d'herba als límits dels feus.

i ja siga per solitud o per tumult,

ull per ull, dent per dent,

després de dos mil anys d'eucaristia,

el nostre cor ha volgut obert

l'altre cor que havia obert el teu,

fill. T’han arrancat els ulls, t'han trencat

les mans perquè traïres un nom.

¡Mostra'm els ulls, dóna'm ara les mans:

ets mort, fill! ¡Perquè ets mort

pots perdonar: fill, fill, fill!

FILL

—Aquesta xafogor repugnant, aquest fum

d'enderrocs, les grosses mosques verdes

penjades en rams dels ganxos: la ira i la sang

justament s'escolen. No per tu

ni per mi, mare: encara ulls i mans

em foradaran demà. Des de segles

la pietat és l'udol de l'assassinat.

            Salvatore Quasimodo

El fals i vertader verd

Bromera poesia, 1993

(Traducció de Josep Ballester)

Més sobre l'autor, ací.

PUNT DE LLIBRE (XIII)

(Haiku propi sobre imatge pròpia)

PARETS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Com és de fàcil camuflar-se

                       en les parets!

Ser mur. Passar inadvertit.

Ser paret llisa, blanca, impol·luta...

                      que ningú considera.

Caminar avesadament sobre muralles oblidades

i ser per als altres pedres, mur.

Les parets són mudes i parlen.

Els murs són forts i sucumbeixen.

Les muralles defenen però són conquistades.

La vida és paret ardent i gela!

                                                                            

GENERAL, EL TEU TANC ÉS UN VEHICLE PODERÓS

(Imatge no identificada presa de la xarxa) 

General, el teu tanc és un vehicle poderós. 
Pot abatre un bosc i masegar cent homes. 
Però té un defecte: 
Necessita un conductor.

General, el teu bombarder és potent.

Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte:
Necessita un mecànic.

General, l'home és molt útil.

Pot volar i pot matar.
Però té un defecte:
Pot pensar. 

Bertolt Brecht

Maleïdes les guerres 

Edicions 62, 2003

Traducció de l'alemany de Feliu Formosa

PERPLEXITAT

(Diògenes, Jules Bastien-Lepage, Museu Marmottan Monet, París)

He travessat tantes vegades

aquest riu que no sé

en quina de les dues vores

em trobe.

He viscut tantes vegades

aquest sentiment que no sé

a quina sensació

he d’aclamar-me.

He caminat tantes vegades

per aquest camí que no sé

on m’ha dut

ni on estic.

Per a orientar-me, però,

no vull oblidar

el riu, els sentiments i el camí.

TANKA

(Foto de Giancarlo Mecarelli, presa d'ací)

Tota la vida
et veuré com sorgires
de tu mateixa,
nua i nova com l'alba
i vera com un somni.

Carles Riba

Del joc i del foc

POEMA AMB DATA (XXXV): CANT XXVI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

178. Fora. Mar oberta.

Reproducció escènica del famós quadre

d'Scott, de l'Acadèmia de Londres

(Maqueta). Ampla superfície blava d'aigua.

Pla Super-General.

Un semicercle d'icebergs

en tots els colors possibles,

darrere una radiant eixida de sol.

Música.

Pla general.

El mar des d'un iceberg.

Retroprojecció.

En la llunyania es fa visible

una flota menuda de bots salvavides (Maquetes).

Accés lent.

Veu (en off):

El quinze d'abril de 1912

va ser un meravellós dia de primavera.

Tall. Pla mitjà.

Un bot salvavides.

Cambra a nivell de l'aigua.

Gir cap a dalt.

Veu (en off):

Les primeres gavines

dels bancs de Terranova!

Missatgeres de la salvació,

de la vida!

Música en augment (violins).

Hans Magnus Enzensberger

L’enfonsament del Titànic

Edicions Alfons el Magnànim, 1993

(Traducció de Karin Schepers i Teresa Pascual)

Més sobre l'autor, ací.

REPÚBLICA: UNA ALTRA MIRADA

(Poema visual propi)

SERIA BONIC

(Barca a Bruges, imatge pròpia)

Al Lluís Vilar, perquè tots els 

seus somnis es facin realitat

Barqueta lleugera

d'escorça de pi,

que pares la vela

al vent del garbí,

si mai surts a mar,

cap a un nou destí,

en busca de somnis

que no tindran fi...,

¿per què de passatge

no em portes a mi?

Josep Espunyes

Pa d'àngel

Poesia 3i4, 1991

Més sobre l'autor, ací.

POEMA AMB DATA (XXXIV): IMPULSOS DE UN TIEMPO INVISIBLE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

10-4-72

/6.30/              Perfecto fuego juntos

/7.30/              Gravitando en un inmenso deseo

                       del otro ― cuerpo: lejos, enfrente.

/8.30/              Rigurosa y salvaje la carne

                       quiere danzar en su economía.

                       Terrecer cuando los límites del otro 

                       se liman, se lamen.

           

/9,30/              El tiempo del deseo, invisible,

                       nos afronta.

                       Un cuerpo sólo es visible cuando piensa

                       en la carne de otro.

/12.00/            más allá aún: perfecto fuego.

            Eduardo Hervás

(Texto -¿índice poético?- excluido de Perfecto fuego)

Obra poética

Edicions Alfons el Magnànim, 1994

Més sobre l'autor, ací.

POEMA AMB DATA (XXXIII): (9-4-72)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

(9-4-72)

Los límites de la carne germinan

en sus armas: la materia

piensa la sangre de los cuerpos

un cuerpo sólo se hace visible

cuando crece en la carne de otro cuerpo.

Eduardo Hervás

(Poema excluido de Perfecto fuego)

Obra poética

Edicions Alfons el Magnànim, 1994

Més sobre l'autor, ací.

PENSAMENTS PINTATS (XXI)



(Imatge de Pawla Kuczynskiego)

(Re)pintarem les habitacions de la nostra casa amb l’esperança de renovar-les. No deixaran de ser velles, com la casa.

HI HA SOMNIS QUE NO MOREN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Hi ha somnis que no moren. S’obstinen

a ser somnis.

Aliens a la corba de l’esfera

i a les operacions dels astres,

tracen la seua pròpia òrbita immutable

i, en blindades crisàlides, es protegeixen

de l’ordre temporal.

És per això que perduren:

perquè elegeixen no ser.

Negant-se s’afermen,

refusant es mantenen, com flors de quars,

indestructibles, purs, sense deixar-se arrancar

de la seua dorment illa.

Intactes en el temps

són immunes a la devastació

que a cada volta aguaita, inhumana,

a la passió que exigeix i que devora,

a la desobediència i pèrdua

que en les vagabunderies centellegen.

Monedes que l’avar recompta sigil·lós   

Mai ixen del fons de la butxaca.

No ambicionen. No arrisquen. No conquisten.

No pagaran el preu del fracàs,

L’experiència, la determinació,

l’ebrietat o el plaer.

Només són impecables subterfugis.

Ana Rosseti

Punto umbrío

Ed. Hiperión, 1996

Més sobre l'autora, ací.

Traducció del castellà feta per mi. 

Ací trobareu el poema original.

MANAMENTS

(Fotomuntatge propi)

Saps que allò que anomenes cos és la gàbia 

en què has de viure la resta del teu temps.
Una gàbia imperfecta plena de forats 

pels que podràs escapar-te per a copsar la llum.

Recorda que la recerca és llarga, la lluita eterna 

i els colps de sang inextingibles.
Crida, brama, escarrassa’t a buscar la veritat. 

Pregunta’t per la veritat eterna dels dies.

No et deixes dur pels vents de la temptació 

de l’or ni pels enganys dels vacus oripells.

No caigues en la temptació de les vanes grandeses 

car són grans misèries.

Ans al contrari, enrola’t als vaixells 

dels bells esguards, de les llums clares i màgiques.

Viu l’eternitat de l’instant i gaudeix de la seua flaire 

apassionadament, sense límits ni esquerdes.

Lluita per la paraula neta i clara i salva-la 

del sot de misèria en què viu adotzenada i maltractada.

Allunya’t de la pesada dringadissa del tedi 

i de l’exasperant quotidianitat dels gestos.

Sigues tu mateix quant tothom et demane

que sigues un acord més de la simfonia.