EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 15 d’abril de 2013

POEMA AMB DATA (XXXV): CANT XXVI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
178. Fora. Mar oberta.
Reproducció escènica del famós quadre
d'Scott, de l'Acadèmia de Londres
(Maqueta). Ampla superfície blava d'aigua.
Pla Super-General.
Un semicercle d'icebergs
en tots els colors possibles,
darrere una radiant eixida de sol.
Música.
Pla general.
El mar des d'un iceberg.
Retroprojecció.
En la llunyania es fa visible
una flota menuda de bots salvavides (Maquetes).
Accés lent.
Veu (en off):
El quinze d'abril de 1912
va ser un meravellós dia de primavera.
Tall. Pla mitjà.
Un bot salvavides.
Cambra a nivell de l'aigua.
Gir cap a dalt.
Veu (en off):
Les primeres gavines
dels bancs de Terranova!
Missatgeres de la salvació,
de la vida!
Música en augment (violins).

Hans Magnus Enzensberger
L’enfonsament del Titànic
Edicions Alfons el Magnànim, 1993
(Traducció de Karin Schepers i Teresa Pascual)
Més sobre l'autor, ací.

2 han deixat la seua empremta:

Leviathan Ànima literaria ha dit...

Sempre m'ha encuriosit la història de l'enfonsament del Titànic; així que no puc negar que m'ha encantat la teva entrada jajajja

Petons!

Calpurni ha dit...

Sí, el Titànic té quelcom misteriós, encara que han hagut tragèdies més grans.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada