EMPREMTES

El buen poema no interpreta el mundo, le añade algo nuevo. ADA SALAS

dimecres, 24 d’abril de 2013

PARETS


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com és de fàcil camuflar-se
                       en les parets!
Ser mur. Passar inadvertit.
Ser paret llisa, blanca, impol·luta...
                      que ningú considera.
Caminar avesadament sobre muralles oblidades
i ser per als altres pedres, mur.
Les parets són mudes i parlen.
Els murs són forts i sucumbeixen.
Les muralles defenen però són conquistades.

La vida és paret ardent i gela!
                                                                            

4 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Les parets no poden encabir la llibertat, s'escapa per les escletxes.

Neus ha dit...

M'agrada molt aquest poema

Leviathan Ànima literaria ha dit...

Els versos 9 i 10 són maquísims i superencertats! Et superes! El vers final et deixa amb una sensació extranya al cos... Felicitats!!!

Bon cap de setmana!!

Calpurni ha dit...

Gràcies pels comentaris i els afalacs.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada