EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 20 d’abril de 2013

PERPLEXITAT


(Diògenes, Jules Bastien-Lepage, Museu Marmottan Monet, París)
He travessat tantes vegades
aquest riu que no sé
en quina de les dues vores
em trobe.

He viscut tantes vegades
aquest sentiment que no sé
a quina sensació
he d’aclamar-me.

He caminat tantes vegades
per aquest camí que no sé
on m’ha dut
ni on estic.

Per a orientar-me, però,
no vull oblidar
el riu, els sentiments i el camí.


3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No sap a quina banda del riu és, ni la sensació que li produeix un sentiment, ni on el porta el camí...Però no vol oblidar el riu, ni el sentiment, ni el camí, malgrat aquest no oblit, el faci està una mica desorientat...
Petons.

Glo.Bos.blog ha dit...

Un bon poema, m'ha agradat.

Calpurni ha dit...

La desorientació forma part de la vida. En algun moment tots dubtem.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada