EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 29 d’abril de 2013

POEMA AMB DATA (XXXVI): LLOANÇA

(Cadàvers  de Mussolini, Petacci i altres jerarques feixistes)
29 d'abril de 1945

FILL

—¿I per què, mare, li escups a un cadàver
cap per avall, lligat pels peus
a una fusta? ¿No et fan fàstic els altres
que pengen al seu costat? ¡Ah, aquella dona,
les seues calces de macabre can-can,
i gola i boca de flors pestilentes!
No, mare, atura't: crida a la multitud
que se'n vaja. No és lament, és burla,
és joia: ¡ja s'agafen els tàvecs
als nusos de les venes! Has disparat
sobre aquell rostre, ara: mare, mare, mare!

MARE

—Sempre hem escopit sobre els cadàvers,
fill: penjats de les reixes de les finestres,
del pal de les naus, incinerats
per la Creu, esquinçats pels mastins
per un poc d'herba als límits dels feus.
i ja siga per solitud o per tumult,
ull per ull, dent per dent,
després de dos mil anys d'eucaristia,
el nostre cor ha volgut obert
l'altre cor que havia obert el teu,
fill. T’han arrancat els ulls, t'han trencat
les mans perquè traïres un nom.
¡Mostra'm els ulls, dóna'm ara les mans:
ets mort, fill! ¡Perquè ets mort
pots perdonar: fill, fill, fill!

FILL

—Aquesta xafogor repugnant, aquest fum
d'enderrocs, les grosses mosques verdes
penjades en rams dels ganxos: la ira i la sang
justament s'escolen. No per tu
ni per mi, mare: encara ulls i mans
em foradaran demà. Des de segles
la pietat és l'udol de l'assassinat.

            Salvatore Quasimodo
El fals i vertader verd
Bromera poesia, 1993
(Traducció de Josep Ballester)
Més sobre l'autor, ací.

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada