EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 8 de juny de 2013

2.9

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com els dofins somrius, amic. M'indiques
així, a l'espessor de les falgueres
que et cobreixen per moments, la drecera.
Aquest somriure que la mort haurà
de preservar, quina estranya victòria!
---
NOTA AL POEMA 2.9
Efectivament s'hi parla de la mort de l'amic del poeta, el qual era exigent i es planyia del dolor de viure. La vanitat i la misèria, la meditació exaltada, l'abatien. Voluntàriament abandonà la vida per no haver de negar les armes i els somnis, i també perquè el temps i les lluites canvien els homes.

Àngel Montesinos
L'esbalaïment de les falgueres
La Forest d'Arana, 1994

Més sobre l'autor, ací.

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

jo també penso que quina estranya i trista victòria...
Bon diumenge.

Dafne ha dit...

Que la vida no és planera, però arribar a decidir que no vols seguir, em commou i em dol que la deixin esmunyir!!!

Calpurni ha dit...

Si la mort sobrevinguda és trista més encara la provocada.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada