 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
així, a l'espessor de les falgueres
que et cobreixen per moments, la drecera.
Aquest somriure que la mort haurà
de preservar, quina estranya victòria!
---
NOTA AL POEMA 2.9
Efectivament s'hi parla de la mort de l'amic del poeta, el qual era exigent i es planyia del dolor de viure. La vanitat i la misèria, la meditació exaltada, l'abatien. Voluntàriament abandonà la vida per no haver de negar les armes i els somnis, i també perquè el temps i les lluites canvien els homes.
Àngel Montesinos
L'esbalaïment de les falgueres
La Forest d'Arana, 1994
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
jo també penso que quina estranya i trista victòria...
Bon diumenge.
Que la vida no és planera, però arribar a decidir que no vols seguir, em commou i em dol que la deixin esmunyir!!!
Si la mort sobrevinguda és trista més encara la provocada.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada