(Imatge pròpia. Grafit, platja d'Alboraia) |
"...són les petites morts, terra amb la terra, molses i pinassa."
Olga Xirinacs
Alguns somnis moren joves.
S'obliden d'aferrar-se a terra
i no fructifiquen
(o tal vegada la terra és erma).
Altres vegades ensopeguen
amb petites morts
que els desfan en boirines
i els confonen.
D'altres cauen
com fràgils nius
sacsejats pels vents
de la inconsistència.
Alguns, però, viuen eternament
alletats per la il·lusió
de la innocència.
7 han deixat la seua empremta:
Jo vull els somnis de la darrera estrofa!
Que es complís el somni del grafit, seria fantàstic!
Potser si ens ho proposem...
La matèria dels somnis ens embolcalla. Felicitats pel bloc, que ara afegeixo
al meu, i del qual em faig seguidor...
Sense els somnis seríem nosaltres mateixos terra erma.
Benvingut al Cau, Jordi.
Són els somnis els que mouen el món? Segurament sí.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Somnis a trenc d'Alba, Jesús. Bon poema
Gràcies, Enric.
Publica un comentari a l'entrada