EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 19 de juny de 2013

SOMNIS

(Imatge pròpia. Grafit, platja d'Alboraia)
"...són les petites morts, terra amb la terra, molses i pinassa."
Olga Xirinacs

Alguns somnis moren joves.
S'obliden d'aferrar-se a terra 
i  no fructifiquen
(o tal vegada la terra és erma).

Altres vegades ensopeguen 
amb petites morts
que els desfan en boirines
i els confonen.

D'altres cauen 
com fràgils nius 
sacsejats pels vents
de la inconsistència.

Alguns, però, viuen eternament
alletats per la il·lusió 
de la innocència.


7 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Jo vull els somnis de la darrera estrofa!

M. Roser ha dit...

Que es complís el somni del grafit, seria fantàstic!
Potser si ens ho proposem...

Jordi Solà Coll ha dit...

La matèria dels somnis ens embolcalla. Felicitats pel bloc, que ara afegeixo
al meu, i del qual em faig seguidor...

novesflors ha dit...

Sense els somnis seríem nosaltres mateixos terra erma.

Calpurni ha dit...

Benvingut al Cau, Jordi.
Són els somnis els que mouen el món? Segurament sí.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

ES ha dit...

Somnis a trenc d'Alba, Jesús. Bon poema

Calpurni ha dit...

Gràcies, Enric.

Publica un comentari a l'entrada