EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 4 de juny de 2013

POEMA AMB DATA (XLII): 4 juny 1970

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
4 juny 1970

Ha mort, Carner. ¿Sabeu? És el senyor que anava
     pel camp i que, en tornant de donar un volt,
deia el que havia vist, a tots portant consol.
     Josep Carner és mort: tota la saba
     del món ha refluït cap a l'abís,
i és ara una ganyota, la faç del paradís.

Joan Ferraté


Més sobre l'autor, ací.

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un gran poeta, Josep Carner...M'agrada això que explicava el que havia vist després de fer un vol pel camp...
Petons.

Consol A. Rusiñol ha dit...

És un poema d'homenatge molt bonic. Fa un gran elogi amb una metàfora senzilla, extreta de la vida quotidiana. Dos grans poetes.

Calpurni ha dit...

Gran poeta, sí.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada