EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 23 de juny del 2013

ÉREM...

(Imatge pròpia)
Érem una fase de la lluna.
Laia  Noguera
Parets
Edicions 96, 2011
Publicat per Calpurni a les 19:24
Etiquetes de comentaris: , , ,

5 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Avui sembla que la lluna estarà ben preciosa.

23 de juny del 2013, a les 19:33
Helena Bonals ha dit...

Una fase de la lluna, pots ser lluna nova, quart creixent, lluna plena.

24 de juny del 2013, a les 11:44
Jordi Solà Coll ha dit...

Sempre he sentit debilitat per la Laia Noguera.

Ah! Per cert, també t'he afegit al meu llistat
de blocs...

Bella fotografia, neó i lluna dialogant...

24 de juny del 2013, a les 16:54
M. Roser ha dit...

A mi m'agrada dir que sóc com la lluna nova, que a recer de la nit, sempre vigila...

24 de juny del 2013, a les 19:47
Calpurni ha dit...

La lluna, sempre tan misteriosa!
Salut i poesia.

25 de juny del 2013, a les 23:25

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)