EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 30 d’agost del 2013

EL TESTAMENT

(L'abraçada de Rodin, detall. Museu Rodin, París)
Viure en les abraçades només pot fer-ho qui pot morir en elles; cadascú tria la seua permanència segons el gust (deixa que ho expresse amb aquesta frívola sensualitat) de la seua mort. El que espenta a aquells homes a la seua marxa errant, a l’estepa, al desert... és la sensació que a la seua mort no li complau la casa en què vivien; que no té lloc en ella.

Rainer Maria Rilke
El testamento
Alianza literatura, 2003
(Traducció feta per mi des del castellà)

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Que bonic viure en les abraçades...Penso que per fer-ho, no cal haver de morir en elles...

Calpurni ha dit...

Millor com dius tu, M. Roser, millor.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada