EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 4 d’agost del 2013

PENSAMENTS PINTATS (XXIV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
De vegades cal botar-se l'stop de la nostàlgia
i continuar la marxa.
Deturar-se pot ser més perillós.
La multa ja la pagarem al final del camí.



4 han deixat la seua empremta:

El veí de dalt ha dit...

;-) si pagues abans tens el 50% de descompte.

M. Roser ha dit...

La nostàlgia és bona i ens pot ajudar, sempre que no ens hi quedem a viure...

Helena Bonals ha dit...

Si vas en bicicleta i deixes d'anar endavant, perds l'equilibri, és el que acabo de llegir en algun racó del blogroll.

Calpurni ha dit...

Teniu raó: la nostàlgia és un vehicle, no un lloc per a viure.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada