 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Buidar de neguits les butxaques.
Apagar les negres espelmes amb un hàlit de dolçor.
Amagar la incertesa en la capsa de Pandora.
Cosir el somnis esllenegats amb un fil de tendresa.
Sentir la humitat de l’herba als peus.
Caminar sobre la mirada diàfana de la llum.
Viure en l’alabatre de la gavina.
Viatjar per les amples extensions de la vida...
I no acabar mai el ritual.
Entrades
5 han deixat la seua empremta:
Bonic i esperançador poema, Jesús.
Un bon ritual per a posar-lo en pràctica en la vida diària.
Ens veiem... o més bé: ens llegim.
Uns rituals preciosos...
Em quedo amb, "cosir els somnis esllenegats amb fil de tendresa"...
M'agrada pensar que aquest ritual pot ser així, i buidar les butxaques de neguits, és esperançador, i fantàstic. Lluny les quimeres, tot és més planer!!!
Preciós.
Gràcies pels comentaris tan bonics que heu fet del meu poema. El problema és que no sempre s'escriuen poemes tan optimistes, la realitat moltes vegades et fa escriure d'una manera més pessimista.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada