De pares pobres
i amb mitges soles,
i amb mitges soles,
a molta honor,
vindria al món,
vindria al món,
un món humil,
mes no mesquí.
mes no mesquí.
Recorde, encara,
la casa, clara,
la casa, clara,
on jo nasquí:
precari, el pis
precari, el pis
tenia cuina,
amb una pica
amb una pica
de pedra vella
i una finestra;
i una finestra;
després hi havia
la galeria
la galeria
aquella parra
que tant m’agrada,
que tant m’agrada,
sempre evocar;
l’embarronat,
l’embarronat,
corcat, dolent,
i un colomer
i un colomer
buit, en desús,
dalt el comú.
dalt el comú.
Plàcides prades
de les teulades,
de les teulades,
d’això em vindria
la melangia,
la melangia,
anys endavant,
i més d’un cant.
i més d’un cant.
El paisatge
l’honren estables,
l’honren estables,
comuns, corrals
i fumerals.
i fumerals.
Per fer més fi,
també algun pi,
també algun pi,
i cossiols
d’alegres flors:
d’alegres flors:
hi ha, de precari,
clavells, geranis,
clavells, geranis,
roses intactes
i fulles magnes.
i fulles magnes.
Al menjador,
molta claror
molta claror
i ben poc més.
Per les parets
Per les parets
unes pintures
de criatures
de criatures
inesperades:
donzelles llargues,
donzelles llargues,
de llargs cabells,
i mariners,
i mariners,
reblertes sines,
remotes illes,
remotes illes,
ocells i barques
estranyes canyes.
estranyes canyes.
M’excitaria
la fantasia
la fantasia
aquell mural
càndid i estrany?
càndid i estrany?
Després, l’amplària
greu de la sala
greu de la sala
un ambient
de cos present.
de cos present.
I l’adjutori
del dormitori
del dormitori
on em van fer,
fill de forner,
fill de forner,
i em varen traure,
el dia 4
el dia 4
de cert setembre,*
del càlid ventre.
del càlid ventre.
Molt festejat
pel veïnat,
pel veïnat,
a poc a poc,
amb llet de pot
amb llet de pot
i sopes d’all,
em vaig criar.
em vaig criar.
Tinc la nostàlgia
d’aquella casa,
d’aquella casa,
del món aquell,
què li hem de fer.
què li hem de fer.
No em preocupe:
és l’únic luxe
és l’únic luxe
que em puc permetre,
i a fer punyetes.
i a fer punyetes.
-----
*Fou l’any del batre:
l’any 24.
*Fou l’any del batre:
l’any 24.
Consell Valencià de cultura, 1993
3 han deixat la seua empremta:
Quina careta, la d'Estellés jovenet!!!
Sembla un poema humorístic pel caire que ell li dona, però penso que és ben trist...Jo m'identifico amb un munt d'aquests versos i també podria fer un poema ben real, que començaria com aquest:
"De pares pobres"...
Jo també començaria un poema així, més encara "de família pobra".
Gràcies a les dos pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada