POEMA AMB DATA (LIV): CANT DE VICENT

De pares pobres
i amb mitges soles,

a molta honor,
vindria al món,

un món humil,
mes no mesquí.

Recorde, encara,
la casa, clara,

on jo nasquí:
precari, el pis

tenia cuina,
amb una pica

de pedra vella
i una finestra;

després hi havia
la galeria

aquella parra
que tant m’agrada,

sempre evocar;
l’embarronat,

corcat, dolent,
i un colomer

buit, en desús,
dalt el comú.

Plàcides prades
de les teulades,

d’això em vindria
la melangia,

anys endavant,
i més d’un cant.

El paisatge
l’honren estables,

comuns, corrals
i fumerals.

Per fer més fi,
també algun pi,

i cossiols
d’alegres flors:

hi ha, de precari,
clavells, geranis,

roses intactes
i fulles magnes.

Al menjador,
molta claror

i ben poc més.
Per les parets

unes pintures
de criatures

inesperades:
donzelles llargues,

de llargs cabells,
i mariners,

reblertes sines,
remotes illes,

ocells i barques
estranyes canyes.

M’excitaria
la fantasia

aquell mural
càndid i estrany?

Després, l’amplària
greu de la sala

un ambient
de cos present.

I l’adjutori
del dormitori

on em van fer,
fill de forner,

i em varen traure,
el dia 4

de cert setembre,*
del càlid ventre.

Molt festejat
pel veïnat,

a poc a poc,
amb llet de pot

i sopes d’all,
em vaig criar.

Tinc la nostàlgia
d’aquella casa,

del món aquell,
què li hem de fer.

No em preocupe:
és l’únic luxe

que em puc permetre,
i a fer punyetes.

-----
*Fou l’any del batre:
l’any 24.

Vicent Andrés Estellés
Antologia Poètica

Consell Valencià de cultura, 1993