(Esplendor. Foto d'Olga Xirinacs) |
Baixa el baròmetre. Sobre el mar, el mestral
empeny l'aigua
de ponent a llevant. Tornen les barques al
moment que miro,
prenent cafè a l'estudi. Tretze i dilluns,
setembre. Com sempre,
el mar i jo des del primer de la vida que
tinc. I la mateixa ruta.
Me n'adono i somric, soledat paral·lela de
l'aigua i dels meus ulls.
Els nostres moviments prenen camins iguals
quan la rosa dels vents guarneix el món
amb fulles desolades. S'obre pas i es marceix,
sobre els dies vençuts, moltes vegades.
El mar no sap que em mira. Subsisteix, per
vetllar-me un nou son.
Temps de prendre el cafè, i aquest mestral
les capçades dels arbres i la roba estesa,
masegarà glicines, geranis, buguenvíl·lees,
i l'espiga de iuca, que ha brostat de nou; no
em cansaré
de dir el seu nom tan blanc, descrit en tants
poemes quan arriba el temps
de les cendres daurades.
Aquí som, ens mirem, i ens declarem estranys,
el mar i jo, tots dos en ruta, encara.
El sol sobre els mapes (del llibre
col·lectiu Mansardes)
dins Óssa Major (Poesia Completa 1997-2009)
Editorial
Òmicrom, 2009
Més sobre l'autora, ací i ací.
3 han deixat la seua empremta:
Un poema preciós aquest de l'Olga...
El vent tant és d'on bufi ho remou tot, els arbres, les flors i el mar que fa moure les barques ...
Però avui és divendres 13, he, he...
Caram, quin poema tan bonic! D'ella només havia llegit els escrits del seu blog però no en coneixia els versos. Aquests m'han encisat.
És una llàstima que no es conega molt la poesia d'Olga Xirinacs, és molt bella. Jo tinc tota la seua obra completa, l'he llegida sencera i he gaudit molt.
Al meu blog ja he publicat algunes coses d'ella, es pot buscar en les etiquetes.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada