EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 15 d’octubre del 2013

AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Amb els meus dits carícia
lletrege el teu nom
et faig nàixer de nou
per a després esborrar-te
amb els meus dits espina.

(Traducció del castellà feta per mi)
Claribel Alegría
Variaciones en clave de mí
Ed. Libertarias / Prodhufi, 1993
Més sobre l'autora, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquest nom nascut entre carícies, és una mica cruel fer-lo desaparèixer...
Petons.

Calpurni ha dit...

Què fàcil és passar de les carícies a les espines en cinc versos!
Gràcies, M. Roser, pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada