EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 10 d’octubre del 2013

COM UN TÒTEM POLSÓS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com una tela inconsútil esquinçada
                                                    òrfena d’agulla i fil.
Com un esvoranc ferit, sagnant i fosc.
Com un cel menystingut, grisós i marbrat.
Desorientat com un tòtem polsós i arcà,
                                                                  aquell dia
vaig experimentar
el sacseig del buit de la vida i l’obaga del silenci.

                                                    Com una torbonada.

(de Llibre de contemplació, de pròxima publicació)

3 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

M'agrada especialment la comparació amb una torbonada.

M. Roser ha dit...

Se'n desprèn una gran tristor, d'aquest poema..." l'obaga del silenci" un lloc corprenedor...
Petonets.

Calpurni ha dit...

El moment i el dolor junts intensament en un moment, després el dolor per a sempre.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada