 |
| (Banys de l'almirall, València) |
vull oblidar-te, jardí
amb flors que ja no estime.
Ciutat partida, cap home
no pot amar-te! Esqueixada
per la fulla esmolada de la fam
i l'encalç politeista.
Alí ibn Hariq (1156-1225)
Els poetes aràbigo-valencians, Josep Piera
Alfons el Magnànim, 1983
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Versos que seguixen vigents.
M'estime València, potser perquè mai hi he treballat, i només hi he anat a gaudir-la, i no a patir-la.
No, no, no podem fer fora del nostre cor el què hem estimat, només perquè hagi caigut en desgràcia, al contrari, l'hem d'estimar més i intentar que reneixi...
Petonets.
De vegades és molt difícil estimar una terra que ella mateix no s'estima.
Gràcies pels comentaris.
salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada