EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 23 de novembre de 2013

LEVITAT DE L'ÉSSER

Aquest és el poema del llibre Les hores concèntriques del company de LletrAEdeta, Enric Sanç, que he llegit aquesta nit en la presentació de La Pobla de Vallbona.
(Imatge pròpia)
La terra era deserta i buida.
Hi havia tenebres sobre la faç de l’abisme...
Gènesi 1, 2-3

das schwersteGewicht.
Friedrich Nietzsche
Caminem en silenci entre les pedres
no en tenim de respostes a (moltes) qüestions.
Aturem el rellotge d’etern retorn:
un crit en el desert, pel coit i l’àpat
recorrem la nit fosca a la temptació.
Les mil agulles apunten l’atzur zel
d’Istanbulcom els darrers vestigis
d’un bressol límit. Civilització?
L’esfinx xerraire hissa les veles,
d’un bri manyoc de fils. Mes no oïm res, res.
Però què som sense l’amor, amor?
Som l’ombra de l’oblit la insuportable...
Enric Sanç
Les hores concèntriques
Ed. Germania, 2013

4 han deixat la seua empremta:

Interioritats ha dit...

La fotografia magnífica i el poema m'ha emocionat, boníssim. Gràcies per donar-nos-lo a conéixer. Bon cap de setmana.

M. Roser ha dit...

És veritat ens fem moltes preguntes que no tenen resposta, i sense amor, no som res...També penso que la foto és preciosa!
Petonets.

Calpurni ha dit...

Gràcies per la part que em toca de la fotografia i gràcies de part d'Enric per la valoració del poema.
Salut i poesia!

Xelo IProu ha dit...

gran Enric

Publica un comentari a l'entrada