EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 15 de novembre del 2013

ANUNCIACIÓ


Annunciacione di Cestello
SANDRO BOTTICELLI

Concetto Spaziale. Attesa (roig), 1968
LUCIO FONTANA
II

Jo estava
quieta.
Les ales de la seua esquena eren llargs ganivets
(noli
me
tangere). Una 
em tallà el ventre.

Després es va anar sens suturar el tall.
Ada Salas
Limbo y otros poemas
Editorial Pre-textos, 2013
Més sobre l'autora, ací i ací.

(Traducció del castellà feta per mi)

3 han deixat la seua empremta:

Matemáticas de Gabriel ha dit...

La pintura de Botticelli meravellosa i el poema d'Ada Salas m'ha encantat, una combinació perfecta. M'agrada molt el teu blog. Bon cap de setmana. Salutacions.

novesflors ha dit...

Genial, el poema.

Calpurni ha dit...

Tot el poemari està farcit de simbologia. Els poemes són preciosos.
(Gràcies, Interioritats, pel detall).
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada