EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 25 de novembre de 2013

POEMA AMB DATA (LXII): 25 DE NOVEMBRE

Pantalla grisa
vint-i-cinc de novembre
als cinc anys torne;
un manyac dret saluda
el taüt de son pare.

Joan-Carles Martí i Casanova
Publicat al seu facebook el 22 de novembre de 2013

Més informació sobre l'autor, ací.

4 han deixat la seua empremta:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Gràcies. És un record d'infantesa real. Aleshores, la família vivíem d'emigrants a Marsella, la més gran ciutat occitana. El televisor, és clar, era en blanc i negre. John-John tenia 3 anys i jo acabava de complir-ne 5. Ara, la imatge se'm va quedar enregistrada per a sempre. No l'he oblidada mai.

M. Roser ha dit...

Cada vegada que la veig, em continua fent mal al cor, la imatge del nen quadrant-se davant del taüt del seu pare...Suposo que va ser un gest espontani, devia veure com ho feia algú...
Petonets.

Olga Xirinacs ha dit...

Els vius saluden els morts: ¿amunt o avall?

Calpurni ha dit...

La imatge és de les que no s'esborren de la memòria personal i col·lectiva!
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada