EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 27 de novembre de 2013

PAVANA PER A UN MANIQUÍ - STERXU

Sterxu (Esther Villanueva), locutora, actriu de doblatge, comunicadora... ha tingut la deferència d'interpretar (magistralment) un dels poemes del meu Llibre de contemplació . La música és de Julien Boulier. El podeu escoltar en aquest enllaç. Paga la pena, no pel contingut, sinó per la interpretació. 
(Imatge de Joan Quisapquè)

Com entristeix la teua vida d’aparador!
Rere el cristall, impertèrrit,
veus passar angoixes i temors.
Tu mateix les vius.
Creus que estàs defenent el teu espai
i l’únic que fas és defendre la teua presó.

No és el teu posat en blanc i negre
de maniquí d’aparador
ni d’estàtua palplantada
ni d’espantall de conte
ni tal sols l’aspecte de musa inquietant
                               allò que m’enerva.

Ni tampoc les teues mans de cartó immòbils
que assenyalen a terra
amb un gest inútil i desvalgut.

No és la teua essència de paper reciclat
o de suro corcat arrelada en camp de gel.

No és la teua presència de peresós
la que em dol ni la que em fa fàstic.

No és la buidor del teu cap
farcit d’escarabats negres,
ni l’ermàs desitjat per tu,
ni l’acceptació del no-res com a camí.

No és la teua mirada extraviada cap enlloc
ni la teua boca esdentegada,
muda i erma de somriures.

Tot açò, amb ser molt, em deixa indiferent.

És el vel que t’abilla i t’emboira la mirada,
el coltell que esbiaixa els teus passos.

Són les mans que
t’han dipositat en aquest lloc
amb l’habilitat del botxí
que fa la seua tasca a la primera.

És la indiferència
                           i la inacció,
la desesperança
                           i la cruesa del jo.

És la teua nuesa de gest
                 la que em corglaça.



4 han deixat la seua empremta:

Olga Xirinacs ha dit...

Bon poema, Jesús, ben treballat i contundent. Bona la interpretació i escaient la música. Felicitats.

Calpurni ha dit...

Gràcies Olga. El poema guanya molt amb l'excel·lent locució d'Esther i la bella música que l'acompanya.
Salut i poesia!

M. Roser ha dit...

Una vida ben trista la del maniquí...Malgrat ser el punt de mira dels passavolants, perseguidors de modes...
Bonic poema i si algú te'l recita, sempre fa il·lusió!
Petonets , Jesús.

Calpurni ha dit...

Aquesta immobilitat sempre m'ha fet pensar. Sí, M. Roser, si algú recita un poema teu com ho fa Sterxu, emociona. Quant guanya el poema!
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada