EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 20 de desembre del 2013

A BORBOLLONS

(Imatge pròpia)
A borbollons
estic creant
paraules.

Em retorç en dolors
de part.

Cada poema
és la meua carn
i la meua sang.

No vull quedar-me
sense res.

No deixaré que isca
la placenta.


Gioconda Belli
Sobre la grama
Ed.Norma, 2001 (primera edició, 1972)
Més sobre l'autora, ací.
(Traducció del castellà feta per mi)

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Caram, veig que hi ha persones que els fa mal, treure les paraules fora...Penso que per més que en traguem, mai ens quedarem sense...
Petonets d'hivern.

Matemáticas de Gabriel ha dit...

Magnífic el poema, dur, cru, però realista i sincer. La imatge no pot ser més adient.
Tots els desitjos de instants de felicitat en aquestos dies i un 2014 ple de bons somnis fets realitat. Una abraçada nadalenca.

Calpurni ha dit...

Gràcies pels comentaris.
Bones festes i Bon Any per a tots, que falta ens fa!

Publica un comentari a l'entrada