(El sacrifici d'Isaac, Caravaggio) |
Moriràs per amor. La vida no coneix la mort, però la vida mata. No hi ha ningú que ocupi el teu lloc, Isaac, ets l'home més sol de l'univers.
Et llançaran grapats de sal damunt la carn, a ferida oberta, i roses de bardissa. I els àngels ploraran, sense consol, als peus de la muntanya.
Arqueologia del saber dins La paüra dels crancs
Poesia 3i4, 1986
3 han deixat la seua empremta:
En Caravaggio sempre em deixa un mal sabor de boca per la intensitat violenta que trasmeten les seves obres... però el dubte que em planteja aquesta reflexió és: "val la pena el sacrifici? val la pena per amor?"
Com que de totes totes, hem de morir, no estaria malament fer-ho per amor...Seria una mort dolça malgrat tot...
Bona nit, Jesús.
Dos visions molt encertades del mateix tema.
Gràcies pels cometairs.
salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada