SE T'OMPLIN...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Se t'omplin els ulls de paraules
i somrius amb una rialla púrpura
dolcíssima de gerani.
Aboques els ulls i t'esvaren
per les galtes 
com a gotes de pluja.

Francisco Mora

Sonata breve con desnudo y lluvia

Diputación Provincial de Cuenca, 1994

Més sobre l'autor, ací.

(Traducció del castellà feta per mi)

POEMA AMB DATA (LXI): 24 D'ABRIL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

                                                       —Carme—

Creixia la volubilitat de les teues ones

en l’aire sorprès pel dia i allò ocult,

foscament has iniciat un ball antiquíssim

i no saps com ni quan l’acabaràs.

La música, com l’aigua, t’amara tota,

tota la pell, tots els ulls, tots els cabells.

Calenta la migdiada es fa teua al brancam

florit per la teua mirada, sols per a tu.

Oliveres d’un goig immòbil o nu

esclaten enceses per un gregal admirable o dubtós,

mentre s'ou, indeleble i llunyà, un càntic

caminant sobre els carrils de poble en poble.

Ni lires ni violes, sols l'aspror ancestral,

com una comanada immemorial i calenta.

Un crit de sorpresa i un alegre espant

de paraules i noms íntims, superbs, bellíssims.

Alexandre Navarro

Desgracià la pluja les banderes

Editorial Germania, 1995

Més sobre l'autor, ací i ací.

POEMA AMB DATA (LX): CARTA

(Fotografia de JOAN NAVARRO)

CARTA

Abril, 22, um ano depois da

partida e, entre o céu e a terra

mãe, é isto, sombras que brotam

e caminham um instante apenas

para que suas mãos, por um

momento de carne e osso, se

entrelacem e logo ao sol se

dissolvam – nuvem, areia

entre o rumor e o silêncio

da existência à essência

(somente o passar de um cavalo

visto através de uma renda)

CARTA

Abril, 22, un any després de la

partida i, entre el cel i la terra

mare, queda això, ombres que broten

i caminen un instant només 

perquè les seues mans, per un 

moment de carn i os, 

s’entrellacen i després al sol es

dissolguen –núvol, arena

entre la remor i el silenci 

de l’existència a l’essència 

(solament el passar d’un cavall

vist a través d’una randa)

Antônio Moura

Després del diluvi i altres poemes

Edicions 96, 2013

Traducció de Joan Navarro

L'ARTISTA

(El pintor i la model, Picasso)

"L'artista està entre aquells que, amb un únic i irrevocable gest d'aquiescència, han renunciat a beneficis i pèrdues: perquè no existeixen ja ambdues coses en la llei, en el domini de la pura obediència".

Rainer Maria Rilke

El testament

TOTALITATS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quan tot és molt,
no cal escriure res;
tu ho omplis tot.

Joana Navarro

L'eixam del vers

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autora, ací.

SÍNDROME DE DIÒGENES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ulls d’infant que dormiren

a recer dels murs de la innocència,

a la vora de les llàgrimes.

Ombres que ompliren grans parets

emblanquinades de somnis

i s’amagaven en carrerons d’esperances.

Paraules que enyoraren boques

i boques que deixaren de pronunciar

paraules amb gust de desig.

Sabates polsegoses que abandonaren

empremtes en la pedra aspra i tossuda

dels camins inimaginables,

Ecos que creixen i creixen

en un cabdell de records.

Sóc records i em calen molts baguls

                                  on amagar-los.

Jesús Giron Araque

Llibre de contemplació

Ed. Germania, 2013

RESTES

(La caiguda d'Ícar. Jacob Peter Gowy, 1636)

... how everything turns away

quite leisurely from the disaster.

W. H. AUDEN

I

Teixires el plomall com un acte rebel

sobre el teu vol, Ícar, lliure del neguit alié.

Terrabastall de somnis, infinit fet a mida.

Com has maleït abastar l'inabastable!

Foses les ales, a Icària restaran els planys

portadors de l'estirp d'eterna insubmissió.

II

Mirem la vida creient-nos lliures

com l'Ícar que enlairava ses ales,

i toquem el sostre del plaer

subornats per la injustícia.

Èol va agranant amb pressa els mots

difuminats com si res

per la memòria volàtil.

A Dèdal no li bastà l'enginy...

ni a nosaltres l'esperança.

Joan Castellano

Icària

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací.

PENSAMENTS PINTATS (XXVIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Comptem els passos del camí recorregut quan  hauríem d’esbrinar els que resten al camí.

PARESNOSTRES

(Imatge pròpia)

tal com l'aigua fa el miracle de l'illa
i tothora a ser illa la condemna.
tal com el cel al vol lliura l'ocell
i alhora al vol incessant l'encadena;
així, els altres
alhora glòria i infern del jo,
inferns i gloria del jo tothora.
els altres, 
victòria i condemna
nostra 
de cada dia.

Elies Barberà

Zoo

Ed. Bromera, 2007

Més sobre l'autor, ací.