EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 22 d’abril de 2014

POEMA AMB DATA (LX): CARTA

(Fotografia de JOAN NAVARRO)
CARTA

Abril, 22, um ano depois da
partida e, entre o céu e a terra

mãe, é isto, sombras que brotam
e caminham um instante apenas

para que suas mãos, por um
momento de carne e osso, se

entrelacem e logo ao sol se
dissolvam – nuvem, areia

entre o rumor e o silêncio
da existência à essência

(somente o passar de um cavalo
visto através de uma renda)


CARTA

Abril, 22, un any després de la
partida i, entre el cel i la terra

mare, queda això, ombres que broten
i caminen un instant només 

perquè les seues mans, per un 
moment de carn i os, 

s’entrellacen i després al sol es
dissolguen –núvol, arena

entre la remor i el silenci 
de l’existència a l’essència 

(solament el passar d’un cavall
vist a través d’una randa)

Antônio Moura
Després del diluvi i altres poemes
Edicions 96, 2013
Traducció de Joan Navarro

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

"Ombres que broten i caminen un instant només"...m'agrada.
Bona nit, Jesús.

Calpurni ha dit...

Anronio Moura és un poeta brasiler que m'agrada molt. El vaig conéixer gràcies al poeta valencià Joan Navarro. Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada