(La caiguda d'Ícar. Jacob Peter Gowy, 1636)
... how everything turns away
quite leisurely from the disaster.
W. H. AUDEN
I
Teixires el plomall com un acte rebel
sobre el teu vol, Ícar, lliure del neguit alié.
Terrabastall de somnis, infinit fet a mida.
Com has maleït abastar l'inabastable!
Foses les ales, a Icària restaran els planys
portadors de l'estirp d'eterna insubmissió.
II
Mirem la vida creient-nos lliures
com l'Ícar que enlairava ses ales,
i toquem el sostre del plaer
subornats per la injustícia.
Èol va agranant amb pressa els mots
difuminats com si res
per la memòria volàtil.
A Dèdal no li bastà l'enginy...
ni a nosaltres l'esperança.
Icària
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autor, ací.
2 han deixat la seua empremta:
Hem de ser conscients d'on poden arribar els nostres somnis, doncs si pretenem volar massa alt, ens pot passar com a l'Icar...
Bona nit, Jasús.
Però sempre ens queda el desig d'intentar-ho.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada