EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 4 d’abril de 2014

PARESNOSTRES

(Imatge pròpia)
tal com l'aigua fa el miracle de l'illa
i tothora a ser illa la condemna.
tal com el cel al vol lliura l'ocell
i alhora al vol incessant l'encadena;
així, els altres
alhora glòria i infern del jo,
inferns i gloria del jo tothora.
els altres, 
victòria i condemna
nostra 
de cada dia.
Elies Barberà
Zoo
Ed. Bromera, 2007
Més sobre l'autor, ací.

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Em sembla que alguna cosa podem canviar no? Sempre podem trencar les cadenes...
Bon diumenge, Jesús.

Olga Xirinacs ha dit...

És la paradoxa del món i del viure: la dualitat.

Calpurni ha dit...

Podem trencar cadenes però quines de les dos parts?
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada