EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 24 d’abril del 2014

POEMA AMB DATA (LXI): 24 D'ABRIL


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
                                                       —Carme—

Creixia la volubilitat de les teues ones
en l’aire sorprès pel dia i allò ocult,

foscament has iniciat un ball antiquíssim
i no saps com ni quan l’acabaràs.

La música, com l’aigua, t’amara tota,
tota la pell, tots els ulls, tots els cabells.

Calenta la migdiada es fa teua al brancam
florit per la teua mirada, sols per a tu.

Oliveres d’un goig immòbil o nu
esclaten enceses per un gregal admirable o dubtós,

mentre s'ou, indeleble i llunyà, un càntic
caminant sobre els carrils de poble en poble.

Ni lires ni violes, sols l'aspror ancestral,
com una comanada immemorial i calenta.

Un crit de sorpresa i un alegre espant
de paraules i noms íntims, superbs, bellíssims.

Alexandre Navarro
Desgracià la pluja les banderes
Editorial Germania, 1995

Més sobre l'autor, ací i ací.

3 han deixat la seua empremta:

Albanta ha dit...

Precioses paraules, ...

M. Roser ha dit...

Suposo que és una dedicació a una persona estimada... molt emotiu...
Bon cap de setmana.

Calpurni ha dit...

Conec personalment l'autor i tal vegada és com dius, M. Roser.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada