EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 31 de juliol de 2014

REXIU ALS ULLS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Espera't
que m'emporte
la mar a glopades
i closques i peixos.

T'espere
vora la sort
-aspra la pell-
amb un rexiu als ulls.

(nota de l'autora: rexiu: vent marí carregat de salnitre)


Trinitat Garcia i Sebastià

Fes-me paraules

 Ed. Derzet i Dagó, 1992 


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Algú que espera amb els ulls carregats de salnitre, per culpa d'aquest vent marí, segur que plorant llàgrimes més salades que de costum...Perquè s'han endut la seva mar!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Esperar té una part positiva: l'arribada d'allò esperat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada