 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
que m'emporte
la mar a glopades
i closques i peixos.
T'espere
vora la sort
-aspra la pell-
amb un rexiu als ulls.
(nota de l'autora: rexiu: vent marí carregat de salnitre)
Trinitat Garcia i Sebastià
Fes-me paraules
Ed. Derzet i Dagó, 1992
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Algú que espera amb els ulls carregats de salnitre, per culpa d'aquest vent marí, segur que plorant llàgrimes més salades que de costum...Perquè s'han endut la seva mar!
Bon vespre, Jesús.
Esperar té una part positiva: l'arribada d'allò esperat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada